Club Ciclista Planenc

Plana web oficial

"Pedala i calla Roger", de Roger Valls, 4t al X Premi Pilarín Bayès

PEDALA I CALLA ROGER!

Aquesta és la frase que sovint el meu pare em diu quan, després de fer alguns quilòmetres, em queixo i començo a rondinar.

És també el títol del meu primer conte mereixedor del quart premi del Desè Premi Pilarín Bayés, de contes escrits per nens i nenes. Aquest any amb el tema de l’esport: Saber guanyar, saber perdre: contes d’esport.

M’agradaria dedicar-lo a tots els ciclistes; als companys de la meva colla amb qui pedalo pel Pla i a tots els altres (els grans) que he conegut pedalant al costat del meu pare. Espero que us agradi.

Títol: Pedala i calla Roger.

Pseudònim: Cal Llúcia.

Categoria: Alumne de cicle mitjà (8-10 anys)

Em dic Roger, sóc alt, segons el meu pare, dels tres germans sóc el que pujo més alt, una mica prim, guapo i tinc el cabell taronja, la mare sempre explica que ve d’herència i que sóc la sisena generació, és a dir, que una rebesàvia o re rebesàvia, no se ni com ho diria, era pèl-roja, era la Marieta Carles, era una dona alta i ferma que duia els cabells agafats en un monyo.

Venir al món va ser per mi una cursa d’obstacles; diu la mare que quan era petit tenia moltíssima força a les cames i que quan estava dins la seva panxa no parava de donar cops, com si pugés dalt a la bicicleta i no parés de pedalar, i així va ser, vaig voler sortir quan només tenia vint-i-vuit setmanes. Era molt petit – diu el meu pare - però molt maco. Era el dia 14 de juliol de 2003.

El que ara us explicaré va passar just després de néixer.

Comença la cursa d’obstacles, alguns van perdre i d’altres, com jo, vam guanyar. Segons la mare em van portar a la UCI, però per tots els nens i nenes que eren allí semblava l’habitació de la fira, renoi quin munt de llums: verds, grocs, vermells... Quan s’encenien tots a l’hora, mare meva quina passada! I quan tocaven les campanes, ja era la bomba.

El primer obstacle va ser l’habitació dels aïllats, allí vaig conèixer l’Arnau, jo estava a la caseta de vidre i l’Arnau a la caseta del solàrium. Havíem superat molts obstacles tots dos junts, però ell ho volia deixar córrer perquè se sentia massa lligat, encara que sabia que els seus pares plorarien. Ell no volia continuar lluitant. Vaig perdre el meu primer amic. Jo vaig seguir corrent. Finalment el dia 1 de setembre de 2003 vaig guanyar la meva primera cursa. Tota la meva família em van rebre amb els braços oberts quan vaig arribar a casa .

Els cinc anys vaig començar els meus partits de futbol. Va ser un començament molt dur ja que a la majoria de partits el resultat era: El Pla 0 – Visitant un cabàs. Perdíem al camp però guanyàvem en amistat, perquè això si, érem un equip.

Han passat els anys. Som 14 de juliol de 2012, he fet 9 anys.

Aquest estiu, al juliol, vaig fer un tros del Camí de Sant Jaume amb bicicleta, ja sabeu d’on em ve l’afició de pedalar. Anàvem el meu pare, el Jaume , l’Agustí i el Francesc (el fill de l’avi Garcia), tots amics del meu pare. El pare i la resta de ciclistes havien sortit de Vilagrassa en direcció a Monzón, allí és on vam sopar. El menú dels ciclistes i sobretot el del meu pare és: espaguetis amb oli, pinyons i panses, per beure una copa de vi, només una perquè sinó anirien de tort. El recorregut els va portar a Sàdaba, Logroño, Santo Domingo de la Calzada, aquí vaig guanyar en coneixements perquè Santo Domingo de la Calzada és “el lugar donde cantó la gallina después de asada” i Burgos. La mare i jo vam anar a veure la catedral , és gran, té uns campanars molt punxeguts i molts finestrals plens de vitralls. Esportivament no puc dir que hagi guanyat res però culturalment vaig aprendre que Burgos té una catedral. Vam seguir cap a Carrión de los Condes, León, Astorga, allí vaig veure la catedral i el Palau Episcopal, obra de Gaudí, a l’escola n’havíem parlat i jo recordava la Sagrada Família i el Parc Güell. Vam seguir cap a Ponferrada, Sàrria... Havia vist molts pobles, estàvem a punt d’arribar a Melide, allí vam menjar xurros amb xocolata, és típic per a tots els ciclistes. Amb el cotxe d’assistència la mare i jo vam arribar a Pedrouzo, el lloc on havia de començar a pedalar i afegir-me a la colla del meu pare.

Allí vaig posar a punt la meva bicicleta, una BH de color vermell, gris i negra. El casc de color vermell i negre amb la cinta de les quatre barres, és a dir de Catalunya, que penja i les botes de color negre i blanc amb cales . Jo anava vestit amb un culot blau i groc i un maillot a conjunt, també blau i groc, que són els colors del Club Ciclista Planenc.

Així doncs quan va passar el grup m’hi vaig afegir, vaig pedalar des de Pedrouzo fins a Sant Jaume. Vam arribar a la plaça de l’Obradoiro, on hi ha la catedral de Sant Jaume, el meu pare i jo. Per mi arribar a Sant Jaume va ser com si hagués fet tot el recorregut amb bicicleta, vaig estar molt content. Saber guanyar o saber perdre forma part d’una brevet de 1000 Km., en aquest cas vaig guanyar molts amics perquè vaig passar per molts pobles on la gent m’animava a seguir pedalant, la meva victòria va ser poder arribar, el meu pare i jo, dalt la bicicleta a la plaça de l’Obradoiro a Sant Jaume de Compostela.

Roger Valls Montserrat

Brevets 2017


18/02/17

Brevet de 200km. Sortida a les 7.00h.

 

25/03/17

Brevet de 300km. Sortida a les 6.00h
 

 

03/06/17

Brevet de 200km. Sortida a les 6.00h
 

 

Més informació


Randonneurs Catalunya

Entitat dedicada a la promoció, control, organització i administració dels Brevets de Randonneur Mondiaux de velocitat lliure.
Llegeix més...

 

Randonneurs.es

El seu principal objectiu es promoure el ciclisme randonneur a Espanya, així com oferir informació històrica i actual del món randonneur.
Llegeix més...

 

Indústries JLL

Venda de bicicletes i components. Reparació de quadres de bicicleta d'alumini, acer o titani.